Doncs personalment em quedo amb la versió en color... el blanc i negre crec que li fa perdre una mica la màgia de la fantàstica llum que vas captar...
Salutacions!
Ha perdut, penso jo, em resulta avurrida, mentre que la de color, com ja varem parlar, em va impactar molt, m'encanta. Creg que es un problema de com s'han currat els contrastos, però no ho puc assegurar.
Salut company.
26 Oct 2009 12:04pm
@xavier cardell: Nooo Xavi, no s'ha de dir avorrida: gèlida, distant, eleganta, subtil, minimalista, sublim... vaja, avorrida però em fas quedar be tiu!!!
Benvolgut Xavi,
Has encertat en el comment que m'has enviat. Per a mi comentar és un exercici de sensibilitat. Una imatge ens comunica desenes d'inputs totalment diferents, ens explica històries i ens deixa intuir l'ànima de l'autor , deixa entreveure la feina artesana que converteix una imatge retiniana, uns mers impulsos neuronals, un recorregut sinàptic en una sensació assimilada a l'emoció que és absolutament impossible codificar en 0 i 1 encara que ens arribi a través de 0 i 1. Vet aquí la grandesa i la contradicció de l'art. digital.
Comunicar aquestes sensacions amb aquest altre joc icònic convingut que és el tex escrit tornar a deixar en evidència la meravella laberíntica de la comunicació i l'enorme dimensió abstracta d'un cervell el mapping de DNA del qual no és molt més complicat que el d'un cuc.
26 Oct 2009 7:32pm
@osselin: Amic Josep, copio la meva resposta privada al teu primer comentari perquè els nostres lectors puguin interpretar correctament la teva interessant observació, digna del Punset, que mereix una sobretaula amb abundant café i xocolata. Una cordial abraçada.
Per cert... m'estas dient que tinc cervell de cuc??!!...
Es maca... però ... d'acord amb l'altre Xavi... per mi ha perdut.... amb colors, es suau i elegant... interesant... aqui no dic avurrida... solament ha perdut l'encant...
Me gusta mucho la suavidad del contraluz y la forma en que la luz trasera envuelve, y realza, los detalles del contorno. Preciosa composición. Saludos.